LA FI DEL VIATGE

Ara fa onze anys d’aquell primer càsting a casa el Manel Lucas, el més casolà i divertit que he fet mai. El Soler va arribar tard. Altres candidats esperaven a la cuina – sí, a la cuina, tancats. Quan el Toni va començar a interactuar amb mi, vam acabar plorant de riure. Vaig sortir d’allà pensant “quin bon rotllo de càsting”, cosa que pels actors és un oxímoron, quelcom que mai s’esdevé. Càsting equival a cagarrines i humiliació pública.

Vaig tenir el privilegi de ser acceptat a la família Minoria Absoluta, aquell trio Soler-Novell-Lucas que era el trident letal de la sàtira política  intel.ligent que feia pixar de riure mig país, amb tres llengües radiofòniques enginyosament esmolades. Recordo l’excitació de les presentaciones de personatges a l’inici del programa. Els atacs de riure, les gamberrades en antena, fent-nos passar pels polítics reals com quan el Queco va tenir una llarga xerrada amb l’Esperanza Aguirre, que s’empassava les rèpliques del gran Maragall fictici.

I aviat va emprendre el vol Polònia.

Polònia…

+ INFO