aesq

a

adret

BARCELONA, 4 DE JUNY DE 1978

BRUNO ORO PICHOT

Actor i cantant català, de mare catalana i pare napolità; és nét d’una família d’artistes de l’Empordà, els Pichot.

sep

Va estudiar a l’Escola Costa i Llobera. Va estudiar Art dramàtic a l’Institut del Teatre, on es va llicenciar el 1998 i posteriorment a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Va començar la seva carrera professional a principis dels anys 2000. En aquesta mateixa època realitzà alguns papers secundaris a la televisió i al cinema. En el 2000 es va incorporar a l’equip del Minoria absoluta de RAC 1 com a imitador. Aquest programa radiofònic de sàtira política va guanyar el Premi Ondas el 2006. Més endavant va participar ens les adaptacions televisives del programa: Las cerezas a TVE, Miré usté a Antena 3 i Polònia a TV3. Aquest últim programa va assolir un èxit d’audiència que li van merèixer un altre Premi Ondas, entre altres reconeixements. Gràcies a les seves imitacions com la d’Artur Mas, María Teresa Fernández de la Vega o la seva obra mestra com a imitador fent d’Ángel Acebes es va donar a conèixer entre el gran públic.

 

besq

b

bdre

Teatralment destaca la seva vinculació al món de la comèdia, formant parella artística amb Clara Segura. Durant dos anys va tenir un paper en el serial de TV3 El cor de la ciutat, i al 2008 estrena Vinagre a TV3, un programa amb Clara Segura on es mostren gags de diverses parelles de personatges, tots interpretats pel duet d’actors.

Durant el 2008 també s’incorpora a El matí de Catalunya Ràdio, amb la secció setmanal «Petits remeis per a gran histèries», i a finals d’aquest mateix any debuta com a cantant i compositor musical amb l’estrena del seu primer disc, Napoli, on totes les cançons són cantades en italià, la seva llengua paterna. El 2008 també interpreta un paper rellevant en la pel·lícula Little Ashes, on encarna a Pepín Bello, amic íntim de Federico García Lorca. El 2011 va sortir el seu segon disc Tempus Fugit, on canta en català, castellà i italià i on es poden trobar cançons com «Messi» o «Cadaqués». El seu tercer disc, Viatge de l’home que esturnuda, es presentà el 2014.